Alta al Padró d'habitants
Què és i per a què serveix?
Qualsevol persona que resideixi a Espanya està obligada a inscriure's al padró del municipi on habitualment resideix. Les persones que viuen en més d'un municipi s’hauran d’inscriure en aquell que resideixen durant més temps a l’any.
El Padró municipal és el registre administratiu on consten els/les veïns/es del municipi. Les seves dades són prova de residència al municipi i del domicili habitual en el mateix i s'utilitzen per a l'actualització del cens electoral.
Els/les veïns/es han de comunicar les variacions en les seves dades d’inscripció.
Les persones menors d’edat no emancipades i les majors amb discapacitat han d'estar donats d'alta amb els pares que tinguin la seva guàrdia i custòdia o bé, amb els seus representants legals, llevat que s'autoritzi per escrit per ells a residir en un altre domicili.
Quina normativa regeix?
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local.
Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, per la qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.
Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol, per la qual s’aprova el Reglament de Població i
Demarcació Territorial de les entitats locals.
Reial decret 141/2024, de 6 de febrer, per la qual es modifica el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol.
Resolució de 17 de febrer de 2020, de la presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, per la qual s'emeten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del Padró Municipal.
Reial decret 240/2007, de 16 de febrer, respecte entrada, lliure circulació i residència a Espanya de les persones ciutadanes dels estats membres de la Unió Europea i d'altres estats part en l'acord sobre l'Espai Econòmic Europeu.
Codi Civil espanyol.
Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades de caràcter general i garantia dels drets digitals.
Reglament 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personal i a la lliure circulació d’aquestes dades.
Consultes que ha resolt la Comissió Permanent del Consell d’empadronament.
En quines dates es pot fer?
Tot l'any
Quina documentació es lliura?
1. Justificant acreditatiu de l'alta a Gelida.
Què fer per donar-se de baixa al padró municipal?
En deixar de residir al municipi, caldrà inscriure's al municipi on vagi a viure.
Si és espanyol i va a viure a l'estranger, ho haurà de comunicar al consolat espanyol del país on fixa la nova residència.
Si és estranger, cal que abans de marxar fora d'Espanya ho comuniqui per escrit a l'oficina d'empadronament.
Quin cost té:
És un servei gratuït
Quan es dóna resposta:
Amb caràcter general, sempre que un/a ciutadà/ana sol·liciti l’alta o la modificació de qualsevol de les seves dades al Padró, aportant els documents necessaris, es procedirà a realitzar la seva inscripció en el Padró sense més tràmit, sent efectiva des d’aquest moment i sense que sigui possible atorgar-li efectes retroactius, si no fos així, el termini màxim per resoldre l’empadronament és de tres mesos des de la sol·licitud, tal com estableix l'article 21.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
La inscripció al padró no caduca, a excepció de:
- La persona estrangera comunitària que ha de confirmar el seu domicili cada 5 anys.
- La persona estrangera no comunitària, sense residència de llarga durada, que ha de renovar la seva inscripció cada dos anys.
Qui pot sol·licitar-ho:
Qualsevol persona major d'edat.
Qualsevol persona major d'edat que actuï, en representació de la persona interessada. Aquesta representació haurà d’acreditar-se per qualsevol mitjà vàlid en dret que deixi constància fidedigna o mitjançant declaració en compareixença personal de l’interessat.
En el cas de menors, ho hauran de fer els pares o tutors legals.
Cal aportar:
-
1. Documentació acreditativa de la identitat
- Persona espanyola: DNI (obligatori per a majors de 14 anys)
- Persona estrangera d’estats membres de la Unió Europea, Suïssa, Noruega, Islàndia o Liechtenstein: Certificat de registre de persona estrangera de la Unió, on consti el número d’identitat d’estrangera/a (NIE), juntament amb el document acreditatiu de la identitat o passaport expedit per les autoritats del seu país.
- Persona estrangera de la resta països: Targeta d’identitat de persona estrangera expedida per les autoritats espanyoles, on consti el número d’identitat d’estranger/a (NIE), o bé, passaport expedit per les autoritats del seu país.
-Menors d’edat:
*Fins als 14 anys: Llibre de família o Certificat de naixement, en cas què no disposin d’un document identificatiu (quan aquests documents estiguin redactats en un idioma estranger, se n'haurà d'adjuntar la traducció oficial).
*Majors de 14 anys: els mateixos documents d’identificació exigits pels majors d’edat.
Tots els documents identificatius han d’estar en vigor o bé justificant de sol·licitud de renovació. -
2. Documentació acreditativa de representació de menors i de persones amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat jurídica:
2.1 Menors no emancipats: llibre de família o certificat de naixement.
Empadronament amb un sol progenitor/a:
- Si existeix, resolució judicial sobre la guàrdia i custodia.
- Autorització de l’altre progenitor/a o autorització judicial, en virtut de l’art. 154 del Codi Civil.
- Excepcionalment, en determinats supòsits, declaració responsable justificant la impossibilitat de disposar de la firma de l’altre progenitor/a, segons model subministrat per l’ajuntament.
- Si la guàrdia i custodia és compartida i, la resolució no es pronuncia sobre el lloc d’empadronament, s’haurà d’aportar sempre el mutu acord d’ambdós progenitors/es o una resolució judicial que es pronunciï expressament sobre l’empadronament.
2.2 Persones amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat jurídica: autorització o resolució judicial que acrediti la representació. -
3. Documentació acreditativa del domicili
Habitatge de propietat: quan al rebut de l'IBI no hi consti el nom de l'últim titular, Escriptura, contracte de compravenda, Nota del Registre
- Si és un habitatge col·lectiu, l’autorització i la fotocòpia del document d'identitat de la persona responsable que n'exerceix la direcció, degudament signada i segellada amb el nom, l'adreça i el NIF de l'entitat.
Habitatge de lloguer: Contracte vigent de lloguer per a ús de residència habitual, acompanyat de l’últim rebut lloguer, o bé d’algun subministrament bàsic (aigua, llum, gas).
En cas que al domicili ja hi consti una persona empadronada, farà falta l'autorització d’una persona major d’edat, inscrita, que disposi del títol acreditatiu de la possessió efectiva de l’habitatge (propietat, lloguer...)
Quan es complimentin o presentin autoritzacions s’acompanyarà fotocòpies dels documents identififatius de la persona que autoritza.
- AVÍS: LA FALSEDAT EN LES DADES DECLARADES PODEN SER CONSTITUTIVES DE DELICTE. - 4. Segons el cas, el personal de l'Oficina d'Empadronament Municipal sol·licitarà la documentació addicional que cregui convenient.
Canals de tramitació:
-
Presencial
A l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, OAC.
Adreça:
Presencialment: a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, OAC.
Darrera actualització: 1.10.2025 | 14:20